Reunir-se (com a alcaldessa) amb un banquer

Tothom coneix la meva trajectòria com a activista en defensa del dret a l'habitatge i de denúncia dels abusos del sistema financer, i el 6 d'abril passat publicava en aquest mateix web el post "Dinar (o no) amb un banquer". Doncs bé, continuo sense haver dinat ni sopat amb cap banquer, però divendres passat vaig tenir la meva primera reunió formal amb el president d'un dels principals bancs de l'estat: Isidre Fainé, president de CaixaBank.

El passat 24 de maig la candidatura de Barcelona En Comú guanyava les eleccions, i el 13 de juny se m’investia oficialment com a alcaldessa de la meva ciutat. La primera dona alcaldessa de Barcelona: tot un orgull, i una enorme responsabilitat!


Han transcorregut dues setmanes des que ocupo el càrrec i en molt poc temps hem de fer moltes coses: conèixer l'Ajuntament (físicament, ja que és enorme), als seus nombrosos treballadors i treballadores, designar càrrecs essencials per garantir el funcionament ordinari, impulsar primeres mesures del pla de xoc, informar d’allò que fem als mitjans i a la gent, negociar amb els grups de l'oposició (assessors, sous, comissions, presidències de comissions...), reaccionar a filtracions parcials i interessades constants, atendre centenars de peticions de reunions, acudir a les festes populars dels barris... I tot això amb un govern de només 11 regidors, o millor dit 10 regidors més una alcaldessa. I amb la pressió de saber-nos observats per mig món, amb un nivell d'exigència superior al que han tingut governs anteriors. Deunidó.


Però malgrat l'esgotament i els nervis, no em queixo. Som aquí perquè hem volgut, i perquè milers de persones han fet el pas amb nosaltres. Cada dia, al carrer o en actes públics, centenars de persones m'animen i ens desitgen sort. Molts em diuen que són molt conscients que no serà fàcil, que moltes coses no es podran fer d'entrada, però que la clau és que continuem comptant amb la gent com hem fet per arribar fins aquí: explicant cada pas, escoltant totes les opinions, consultant les grans decisions. I cal reconèixer que no ho estem fent tan bé com ens agradaria: falta temps material per explicar les moltíssimes coses que fem i ens passen en tan pocs dies. Personalment, he recorregut a la informalitat del Facebook per explicar algunes sensacions, perquè millor aquesta informalitat que res. Però creieu-me si us dic que estem desitjant estar més instal·lats a l'Ajuntament per començar a sistematitzar els fluxos d'informació.


Moltes coses les anirem explicant a batzegades, quan puguem. Però hi ha una que, en el meu cas, no podia esperar. Tothom coneix la meva trajectòria com a activista en defensa del dret a l'habitatge i de denúncia dels abusos del sistema financer, i el 6 d'abril passat publicava en aquest mateix web el post "Dinar (o no) amb un banquer". Doncs bé, continuo sense haver dinat ni sopat amb cap banquer, però divendres passat vaig tenir la meva primera reunió formal amb el president d'un dels principals bancs de l'estat: Isidre Fainé, president de CaixaBank.
 

Serà perquè a aquesta reunió hi vaig anar com a alcaldessa de Barcelona. Serà perquè l'Ajuntament té comptes i convenis diversos amb La Caixa. El cas és que les dues paraules que millor resumeixen la reunió són "absoluta cordialitat", o també "màxima col·laboració". A la trobada hi va assistir Isidre Fainé, acompanyat per Jaume Giró, responsable de l'Obra Social de CaixaBank. Jo vaig anar amb Gerardo Pisarello, primer Tinent d'Alcalde i responsable de l'àrea econòmica. Prenem cafè i aigua al despatx principal d'alcaldia (el qual a les parets hi té un Miró i un Tàpies, entre d’altres) i potser el més desconcertant de tot va ser quan abans de començar la conversa el Sr. Fainé li va preguntar a Gerardo: "parles català?".


Ja que som gent educada i assenyada, el gruix de la reunió va ser previsible: Isidre Fainé, que va portar el pes de la conversa, ens va explicar els seus orígens humils (va estudiar en un institut a la nit mentre treballava com a electricista, va ensenyar als seus pares a llegir i escriure), la seva aposta per l'Obra Social com a senyal distintiva de La Caixa, la seva disposició a col·laborar totalment en els temes socials. Per la meva banda, li vaig explicar que em consta que, almenys a Barcelona, ​​CaixaBank és de les entitats que més execucions hipotecàries té, però alhora sé que, quan entitats com la PAH plantegen una negociació per casos d'habitatge habitual i família en situació de vulnerabilitat, aquesta entitat és de les que ofereix més facilitats a l'hora de permetre una dació en pagament i un lloguer social. Però la nostra missió és garantir drets, per la qual cosa hem de fer allò impossible perquè les execucions no arribin a iniciar-se, menys encara els desnonaments. En aquest sentit parlem de revisar protocols i el Sr. Fainé es va comprometre a enviar el seu vicepresident per assistir a la propera sessió de la Comissió de prevenció de desnonaments, convocada per a aquest proper dimarts.


El meu objectiu principal va ser traslladar a CaixaBank que, a part d'evitar desnonaments, Barcelona té una necessitat estructural urgent: crear un parc de lloguer social equiparable als d'altres ciutats europees. Isidre Fainé em va explicar fil per randa moltes de les seves promocions d'habitatge social, sens dubte molt més nombroses que les d'altres entitats, però Barcelona no es pot permetre estar a mercè de l'obra social voluntarista d'entitats bancàries privades. Una institució garantista ha de donar resposta per igual a cada veïna i veí que es trobi en situació d'emergència habitacional, i en la nostra ciutat són almenys més de 30 mil famílies les que estan inscrites en el registre de sol·licitud d'habitatge assequible. El nostre deure és ampliar un parc de lloguer social avui insuficient, i per això necessitarem la col·laboració de tothom: bancs, immobiliàries, particulars... Ha estat una disfunció manifesta del sistema el fet de deixar la politíca d'habitatge en mans del "mercat ". Ara toca que cadascú faci el seu paper: els bancs gestionar l'estalvi i concedir crèdit de forma responsable, les administracions fer normatives i polítiques que garanteixin drets. En conseqüència, el parc de lloguer social l’ha de fer l'Ajuntament, no les entitats financeres. Això sí: des de la màxima col·laboració amb tots els actors.


La discrepància més gran de fons (també previsible): el Sr. Fainé no està d'acord en regular la dació en pagament tal com proposa la PAH i avala la immensa majoria de la població i de l'arc parlamentari. Creu que cal oferir solucions cas a cas, però ja sabem que aquesta estratègia ens ha portat a una situació de patiment inadmissible per a milers de famílies. En tot cas es va mostrar disposat a seguir parlant-ne.


Al final de la trobada, el Sr. Fainé em va oferir el seu número de mòbil personal "per al que sigui", fet a què vaig correspondre donant-li el meu, i em va regalar una recomanació final: la lectura de La revolució de la tendresa del Papa Francesc. En realitat, del que ara es tracta és que comenci l'autèntica col·laboració entre els equips de CaixaBank i l'Ajuntament perquè cadascú faci el seu paper el millor possible, pel bé del conjunt de la ciutat i amb els drets humans i la democràcia com a marc innegociable.


Per acabar l'informe, comentar que aquesta reunió forma part d'una ronda de contactes amb les principals entitats financeres que operen a la ciutat. Dilluns que ve toca Bankia, dimecres Anticipa-Blackstone. Seguirem informant.