Res a amagar, tot per compartir

Qui m’ho havia de dir, fa només un any, que avui jo seria candidata a l’alcaldia de Barcelona. Vivim temps excepcionals i accelerats, en els quals una crisi econòmica però sobretot política sense precedents ha fet que molts ciutadans que havíem descartat la política institucional, hàgim fet un pas endavant. Entre les moltes coses que hem après de forma traumàtica els darrers anys, una de les més contundents és aquesta: si no ens ocupem de les nostres institucions, altres ho faran per nosaltres, i en alguns casos amb interessos que no coincideixin del tot amb l’interès general.

Tota la vida he fet política. Per política entenc ajuntar-se amb altres per millorar les nostres condicions de vida. Aturar desnonaments, apuntar-se a l’associació de veïns, reivindicar el carrer i manifestar-se, defensar el teu CAP de les retallades, col·laborar amb un banc d’aliments, fer vaga, organitzar les festes del barri... centenars d’accions quotidianes són política. Una altra cosa és que en els darrers temps s’hagi confós la política amb la política professional a les institucions, i que fruit d’aquesta confusió avui la “política” estigui més desprestigiada que mai.

Delegar la política institucional en uns pocs professionals, limitant-nos a votar cada quatre anys, ha resultat un fracàs. Deixar el control dels recursos públics en poques mans ens ha portat a una corrupció generalitzada i a unes polítiques criminals. Així que a la nostra generació ens ha tocat democratitzar la democràcia, recuperar les institucions per posar-les al servei de la gent. I això és el que estem fent: sóc candidata a l’alcaldia de Barcelona per contribuir amb el meu granet de sorra. I només puc fer-ho perquè participo a Barcelona En Comú, un projecte col·lectiu nou, ambiciós i il·lusionant, que s’ha proposat demostrar que les coses es poden fer de manera diferent i millor, amb honestedat, donant el protagonisme a la gent i posant la sostenibilitat de la vida al centre de les polítiques públiques. A més, ens sentim plenament capacitats, perquè hi ha molta gent molt preparada i amb ganes de posar les seves capacitats al servei d’un canvi, i perquè ja fa molt de temps que la ciutadania va per davant de les nostres institucions.

Fruit d’aquest procés apassionant, obro aquesta web amb un doble objectiu. D’una banda, conscient que sobre els càrrecs públics —o aspirants a ser-ho— planeja l’ombra de la sospita, pretenc utilitzar aquesta web per oferir la màxima transparència sobre qui soc i què faig. En segon lloc, em proposo aprofitar aquest espai per a un ús més personal: explicar regularment què em passa i com ho visc, en aquesta nova experiència que suposa per una ciutadana corrent enfrontar-se a la primera linia d’una cursa electoral.

Per això a la web trobareu diferents apartats: en primer lloc, Currículum i Biografia, per conèixer-me millor. També l’apartat de Transparència, amb una còpia del meu expedient acadèmic, la meva declaració de la renda i la declaració de béns. Una Mediateca on trobar entrevistes, articles i videos de conferències i actes en els quals he participat. L’Agenda on aniré publicant no només els actes públics, sinó també les reunions que tingui fruit de l’activitat política. Un formulari de Contacte, per resoldre dubtes o atendre peticions. I per mi el més important, el Blog, on aniré compartint reflexions, experiències, dubtes i esperances; una mena de “diari de campanya”, on explicar com una ciutadana normal i corrent s’enfronta a la tensió mediàtica i a les pressions polítiques que envolten el poder.

Finalment, però no menys important: aquesta web no hagués estat possible sense l’ajuda d’amigues i amics que s’estan deixant la pell, de forma desinteressada, en el projecte de Barcelona En Comú. Per la part tècnica i gràfica, tot el meu agraïment a Felip Ladrón, Águeda Bañon i Sergio Espín. Per l’edició de continguts, mil gràcies a Marcelo Expósito, Manu Simarro, Marina López i Sílvia González. Per les fotografies, a Francesc Messeguer i Cristina Mañas.

I en general, gràcies a tots ells i molts altres, començant pel meu company Adrià i el meu fill Luca, per fer la vida sostenible en mig de la bogeria que suposa una campanya electoral. Amb compromís, esforç i molt de carinyo, sobreviurem. I com deia Neruda, guanyarem.

 

(...)

y entonces
cuando esto
está probado,
cuando somos iguales,
escribo,
escribo con tu vida
y con la mía,
con tu amor y los míos,
con todos tus dolores
y entonces
ya somos diferentes
porque, mi mano
en tu hombro,
como viejos amigos
te digo en las orejas:
no sufras,
ya llega el día,
ven, ven conmigo,
ven con todos
los que a ti se parecen,
los más sencillos.
Ven, no sufras,
ven conmigo,
porque aunque
no lo sepas,
eso yo sí lo sé:
yo sé hacia dónde vamos,
y es ésta la palabra:
no sufras
porque ganaremos,
ganaremos nosotros,
los más sencillos
ganaremos,
aunque tú no lo creas,
ganaremos.

Oda al hombre sencillo, Pablo Neruda