Tenim més poder del que ens han fet creure

Biografia

Ada Colau

Vaig néixer la matinada del 3 de març de 1974 a Barcelona. Poques hores abans, el règim feixista de Franco assassinava a la presó Model Salvador Puig Antich, fet que ma mare m’ha recordat aniversari rere aniversari i que ha marcat el meu compromís amb la lluita pel canvi social. Sóc filla de pares separats, el Ramón, dissenyador gràfic i creatiu publicista, i la Tina, comercial a diverses empreses. Des dels tres anys i fins als vint, he crescut al carrer Rubió i Ors, al Guinardó, amb la Tina, el seu company Anton i tres germanes fantàstiques, amb qui em porto set i nou anys: la Luci, l’Ali i la Clara. A Madrid, hi tinc dos germans més, fruit d’una altra relació de mon pare: el Jorge i l’Eva. Sóc néta d’uns avis que van arribar a Barcelona buscant oportunitats. Els meus avis paterns eren pastors a un petit poble d’Osca, Güel, i van venir a la postguerra a Barcelona buscant un futur millor. Els materns van venir d’Almazán, un poble de Sòria.

Vaig créixer jugant als carrers del Guinardó, aleshores un barri tranquil on jugava a la plaça amb les meves germanes i els veïns del carrer. Vaig donar les primeres passes a la llar d’infants El Petit Príncep i a l’Escola Àngels Garriga, una cooperativa de mestres molt compromesos amb el projecte, que va lluitar per esdevenir escola pública a finals dels 70. Del bracet de ma mare i sota el crit “Volem ser escola pública!”, vaig participar en la meva primera manifestació. De la meva infància recordo la vida al carrer, les fogueres de Sant Joan que fèiem amb els nens del barri recollint mobles vells de casa en casa, i els estius a Arbúcies i al Montseny.

Serà per la família, serà per l’escola, però el neguit social el vaig tenir des de petita. Els meus primers voluntariats van ser a l’adolescència, col·laborant amb Amnistia Internacional i amb Amics de la Gent Gran. Vaig continuar amb la meva formació a l’Acadèmia Febrer, on vaig fer el BUP, i a l’Acadèmia Santa Anna, on vaig fer el COU, i als 18 anys vaig decidir estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. Jo hagués preferit anar a un institut públic, però els meus pares em van portar a una acadèmia per referències d’uns amics. La Febrer era una concertada amb molts defectes, però hi vaig trobar bons professors de qui vaig aprendre molt. Menció especial mereix el Vicenç Molina, professor d’història i amic a qui he d’agrair, entre moltes altres coses, la primera formació política i l’accés al meu primer col·lectiu polític: el Moviment de Crítica Radical (MCR). Tot i que a l’Acadèmia Febrer ja vaig tirar endavant alguna vaga, un grup de teatre i una revista que no acabaven d’agradar a l’equip directiu, va ser a la universitat on vaig prendre contacte per primer cop amb l’activitat política. Amb molts altres companys i companyes vam fundar l’Assemblea de Filosofia i vam fer tancades i vagues contra les successives reformes de desmantellament de la universitat pública. De l’època universitària recordo les assemblees, els moments d’estudi als cafès del barri Gòtic (quan encara no era un parc temàtic destinat només al turisme) i l’estada a Milà, que em va fer conèixer millor la cultura italiana, de la qual ja m’havia enamorat quan als 18 anys vaig recórrer tota sola el país amb un interrail. Vaig quedar-me a 30 crèdits d’enllestir els estudis. A casa no hi havia diners i aviat vaig haver de buscar-me la vida. He fet tota mena de feines i cursos. He treballat d’enquestadora i d’hostessa, fent classes particulars i, fins i tot, disfressant-me de gat o de pare noel regalant globus als nens. Feines que sempre he compaginat amb la meva principal afició: llegir. Als 2000 vaig començar a fer feines relacionades amb el món de la comunicació, desenvolupant tasques de consultoria, producció televisiva i traducció i interpretació de l’italià. Com sempre, associats a la precarietat laboral, hi ha els canvis de pis gairebé constants. N’he perdut el compte. Així, he viscut a molts barris de Barcelona com el Congrés, el Gòtic, la Ribera, la Barceloneta o el Camp d’en Grassot.

A principis dels 2000 vaig tornar a connectar amb el món de les lluites socials. El 2001 amb les mobilitzacions contra el Banc Mundial, el 2002 contra l’Europa del Capital o el 2003 per aturar la Guerra de l’Iraq. Aquesta onada de mobilitzacions va cristal·litzar en experiències locals de transformació social com Miles de Viviendas o l’Espai Social Magdalenes. Aquestes experiències em van servir per afrontar col·lectivament la problemàtica de l’habitatge. Des d’aquests espais vam impulsar el Taller contra la violència immobiliària i urbanística, vam denunciar els processos de gentrificació i els casos d’assetjament immobiliari del centre de Barcelona, vam acollir el moviment V de Vivienda i, sí, també la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual vaig ser una de les fundadores i portaveu durant cinc anys. Com a membre d’aquests projectes també vaig entrar en contacte amb el moviment veïnal, primer com a sòcia de l’Associació de Veïns del Casc Antic i, més tard, com a membre de les juntes de la CONFAVC i la FAVB, a les quals he d’agrair la constància de la seva tasca i haver-me ensenyat la millor de les Barcelones: la dels seus barris, la dels veïns i les veïnes que han batallat per cada carrer, cada plaça i cada equipament.

El 2007, la meva vida va donar un tomb. Vaig conèixer la meva parella, l’Adrià, amb qui el 2011 vam tenir un fill que avui té tres anys, el Luca. Visc amb tots dos al carrer Còrsega, a la frontera dels barris del Camp d’en Grassot i la Sagrada Família. El 2007 també vaig començar a treballar a l’Observatori DESC, primer com a tècnica de cooperació i després com a responsable de l’Àrea de Dret a l’Habitatge i la Ciutat. És la feina més estable que he tingut mai, però sobretot és la feina on més he après i més he pogut aportar des de la meva experiència de l’activisme social i, en particular, de la lluita pel dret a l’habitatge.

A la primavera de 2014 em vaig embarcar en un projecte que avui du per nom Barcelona en Comú, una plataforma ciutadana que vol guanyar les eleccions municipals del maig per retornar la ciutat als seus habitants i fer de Barcelona una ciutat més justa i democràtica, de la qual tornem a sentir-nos orgullosos de viure-hi. Aquest és segurament el pas més ambiciós i, per tant, arriscat de la meva vida. El seu èxit serà col·lectiu, o no serà.

Currículum

Ada Colau ha estat durant anys investigadora i defensora dels drets humans, especialitzada en temes de dret a l'habitatge i dret a la ciutat. Ha adquirit les seves competències professionals i polítiques al llarg dels últims vint anys a través d’estudis acadèmics i informals, de treballs en organitzacions civils i la seva participació en moviments socials. En aquest sentit, el seu perfil biogràfic és característic d'una generació que, en un context de creixent precarietat laboral, ha atresorat àmplies capacitats culturals i tècniques, bolcant-se progressivament a l'activitat política, primer en el camp social i actualment en plataformes ciutadanes electorals.

Durant la dècada de 1990, va cursar estudis a la facultat de filosofia a la Universitat de Barcelona, ​​gaudint d'una Beca Erasmus a Milà. Aquesta residència la va dotar d'un domini fluid de la llengua italiana i d'un contacte habitual amb la cultura i la política d'Itàlia. En aquesta dècada, va exercir professionalment en el camp de la comunicació, la producció audiovisual i la traducció i interpretació. Durant aquest mateix període i fins a mitjans de la dècada de 2000, es va implicar en moviments socials com les protestes ciutadanes contra la Guerra del Golf i els primers moviments contra la globalització neoliberal, adquirint coneixements a través d'aquests moviments sobre el funcionament de l'endeutament global i de les institucions financeres internacionals.

L'any 2007 entra a formar part de l'Observatori DESC, una plataforma d'ampli reconeixement nacional i internacional, situada a Barcelona i conformada per entitats i persones dedicades a l'estudi i defensa dels drets econòmics, socials i culturals. Com a responsable de la seva Àrea d'Habitatge, va organitzar nombroses trobades, seminaris, cursos i jornades entre els quals destaquen el Seminari internacional sobre les dones i el dret a l'habitatge: construint hàbitat des de la dignitat(2007), Seminari internacional sobre el dret a la ciutat (2009), i Jornada sobre el dret a l'habitatge i a la ciutat en el marc de la crisi(2010). Entre els participants més destacats d'aquestes trobades hi figuren personalitats que la seva presència a Barcelona va tenir un impacte mediàtic i polític, com va ser el cas de Miloon Kothari i Raquel Rolnik, relators de les Nacions Unides sobre el dret a l'habitatge, i el geògraf David Harvey, un dels acadèmics internacionals més reconeguts en la crítica de l'especulació urbanística i la teoria sobre el dret a la ciutat. Les trobades posaven en comú el treball i l'experiència d'experts en arquitectura, habitatge i urbanisme, activistes de moviments socials, membres d'organitzacions civils i gestors públics. Una característica destacada del treball d'Ada Colau al voltant del dret a l'habitatge i a la ciutat ha estat l'esforç per relacionar l'activitat ciutadana en el camp sociopolític, la investigació acadèmica, l'enfoc jurídic i les institucions públiques.

El 2006, amb motiu de la Missió Oficial a l'Estat espanyol del Relator de les Nacions Unides Miloon Kothari, Ada Colau va fer d’amfitriona a la ciutat de Barcelona, ​​coordinant la trobada entre Kothari i diverses entitats socials locals, donant-li a conèixer l’estat de les polítiques públiques sobre habitatge, la bombolla immobiliària i l'emergència habitacional a tot l'Estat espanyol. D'aquesta visita va sorgir l'informe de l'Observatori DESC Dret a l'habitatge i polítiques habitacionals: informe d'un desacord (2008). Aquest rellevant document va tenir continuïtat en un altre de més recent, ja estretament lligat a l'activitat pública per la qual Colau ha estat més àmpliament coneguda: Emergència habitacional a l'estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d'una perspectiva de drets humans (2013).

Paral·lelament, Ada Colau ha participat en trobades i congressos internacionals com, entre d'altres, el United Nations Habitat: For a Better Urban Future (Rio de Janeiro, 2010); II Foro Social y Urbano organitzat per Habitat International Coalition: xarxa global pel dret a l’hàbitat i a la justícia social (Nàpols, 2012);Repensar la crisis, la deuda y la propiedad, a l'Instituto de Altos Estudios Nacionales (IAEN) (Quito, 2013); o El nou rapte d'Europa. Guerra, crisi i revolucions democràtiques, al Museu Reina Sofia (Madrid, 2014).

L'activitat per la qual Ada Colau ha estat més coneguda arrenca amb la fundació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) el febrer de 2009, de la qual va ser impulsora inicial i principal portaveu fins 2014. Originada en l'impacte que la crisi econòmica i l'esclat de la bombolla immobiliària va tenir sobre la societat civil, la PAH va adquirir creixent protagonisme i reconeixement en la seva lluita contra l'emergència habitacional. La comprensió precoç que la PAH va tenir de la dimensió de la crisi hipotecària, i la manera en què va alertar els governants responsables sobre la crisi i els seus efectes, ha estat narrada per Ada Colau, juntament amb el seu company Adrià Alemany, al llibreVides hipotecades. De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge (2012) i a un altre llibre posterior, Sí es pot! Crònica d'una gran victòria (2013). D'altra banda, la PAH s'ha convertit en una referència internacional en la defensa dels drets socials, reconeguda pel Premi Ciutadà Europeu del Parlament Europeu (2013) i amb altres distincions, algunes d'elles específiques a la feina d'Ada Colau com a portaveu.

Ada Colau va aconseguir notorietat pública l'any 2013, arran d'una atapeïda seqüència d'esdeveniments: la seva intervenció com a portaveu de la PAH a la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats de Madrid, la discussió al Congrés d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la PAH amb l'aval de més de 1.400.000 signatures, i la seva intervenció a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a Brussel·les. Al començament de 2014, va decidir delegar el seu lloc de portaveu de la PAH. Posteriorment, va acceptar ser una de les portaveus de Guanyem Barcelona, ​​una plataforma ciutadana organitzada amb l'objectiu de concórrer a les eleccions municipals de maig de 2015. Actualment, s'ha postulat com a candidata a l'alcaldia de la seva ciutat per Barcelona En Comú, la candidatura resultant d'un procés de confluència entre sectors amplis de la societat civil, ​​així com de diverses forces socials i polítiques (Guanyem Barcelona, ​​Podem BCN, Procés Constituent, Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i Equo).

La seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona reforça el perfil d'Ada Colau com una figura pública de consens per a la majoria social que vol un canvi democràtic a les polítiques públiques, per tal de sortir de la doble crisi econòmica i institucional. En aquest últim període i a l’empara de la seva nova activitat política, la seva presència pública s'ha multiplicat, tant en innombrables actes col·lectius com en entrevistes i articles de premsa, així com mitjançant la seva participació en llibres col·lectius sobre la nova política i les plataformes electorals ciutadanes.

Llibres

  • Momentum
    2015
    Orencio Osuna

    Editorial Icaria, Barcelona. Entrevista a Ada Colau: "Escrache a la Marca Barcelona. Devolver a los ciudadanos corrientes la ciudad que les fue arrebatada por las élites".

  • No estamos solos. Un retrato de gente que está cambiando este país
    2014
    El Gran Wyoming

    Editorial Planeta, Barcelona. Capítulo: "Ada Colau nos hace ver a los invisibles".

  • ¡Sí se puede! Crónica de una pequeña gran victoria
    2013
    Ada Colau y Adrià Alemany

    Editorial Destino, Barcelona. Incluye la "Carta de Ada Colau al Presidente del Gobierno, Mariano Rajoy".

  • Societat Catalana 2013
    2013
    Jordi Estivill (ed.)

    Anuari de l'Associació Catalana de Sociologia, Barcelona. Capítol de Ada Colau: "La PAH i la conquesta del dret a l'habitatge".

  • Perspectives nº 1
    2013
    VVAA.

    Espaifàbrica, Barcelona. Capítol d'Ada Colau: "La conquesta del dret a l'habitatge".

  • Vides hipotecades. De la bombolla immobiliaria al dret a l'habitatge
    2012
    Ada Colau i Adrià Alemany

    Angle Editorial, El Fil d'Ariadna, Barcelona. Pròleg de Gerardo Pisarello.

  • Vidas hipotecadas. De la burbuja inmobiliaria al derecho a la vivienda
    2012
    Ada Colau y Adrià Alemany

    Angle Editorial, Cuadrilátero de Libros, Barcelona. Prólogos de Gerardo Pisarello y José Coy.

  • Ciudades: una ecuación imposible
    2012
    Mireia Belil, Jordi Borja i Marcelo Corti (eds.)

    Editorial Icaria, Barcelona. Capítulo de Ada Colau: "La vivienda en España: un derecho por conquistar".

  • #Crisis. Causas, consecuencias y alternativas
    2011
    VVAA

    Revista Apuntes Ciudadanos, nº 1, Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM). Capítol d'Ada Colau: "La vivienda en España: un derecho por conquistar".

Premis

  • Premio Carlos Cano
    2014
    Ada Colau por su tarea como portavoz de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)
    Asociación Granada Abierta
  • Premio a la Coherencia
    2014
    Ada Colau
    IU de Guardo (Palencia)
  • Defensores de los Derechos Humanos
    2013
    Ada Colau por su tarea como portavoz de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)
    Periodismo Humano
  • Premi Honorífic del Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona
    2013
    Ada Colau
    Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona
  • Mujeres en Unión
    2013
    Ada Colau
    Unión de Actores
  • IV Premi Proteus d'Ètica
    2012
    Ada Colau
    Editorial Proteus

Transparència